Dossier llengua catalana

 Llengua Catalana    

Repàs d’ortografia: les consonants

1. g/j, tx/ig, x/ix

1. Canvia el nombre dels mots següents:

barreja …………………………….. platja ……………………………..

enveges …………………………….. boges ……………………………..

granja …………………………….. mitja ……………………………..

2. Omple els espais buits de les paraules següents amb x, ix, j, g:

….uvenil, ….inès, ….àfec, fa….a, fre….ir, pi….ama, ….implet, in….ecció, madu….a

3. Omple els buits d’aquests mots:

ven….ar, pit….or, en….iny, fastigue….ar, a….uda, a….itació, enve….a, exa….eració, ….oia, ….elosia, ….eni, corat….e

4. Escriu una breu descripció en què apareguin els mots següents. Primer omple els buits:

e….ugar, plan….ar, safare…., nete….ar, a….eta, lle….iu, engan….ar, enmi…., ca….a, ….ersei.

5. Completa les frases següents amb les grafies que hi manquen:

· En ….avier va començar a enfilar-se ….emeneia amunt.

· Al meu despa…. trobaràs la ra….ola de color ….ulivert.

· De tant viat….ar va venir amb el cap ba….

· Quan ha sortit l’àrbitre, l’hem ….iulat molt fort.

· Va…. plantar sis mon….eteres.

· Del clau de la paret pen….ava un quadre de Miró.

· Hauria pogut ….urar que era el seu mit….ó.

· Ens han de….at veure la ….irafa.

· Anem a l’e….ida a prendre l’aire.

· Pensava que passe….aries pel passe…. de la Farina.

6. Escriu frases en què apareguin tots els mots de cada grup. Abans, completa les paraules:

· ….ifres, tra….èdia, mate…., ….oves.

· corre….ir, in….enuïtat, ener….ia, conè….er

· ….eneració, ma….oria, e….elebrats, for….ar

· ….ent, Sit….es, diri….e….o, de….ar

· ….ens, mon….etes, sandvi…., desit….ar.

7. Completau els refranys, completant les paraules amb j, g, tj, tg, x, ix, tx, ig:

· El pe…. no fa gaire gre….

· Setze ju….es d’un ju….at men….en fe….e d’un pen….at. Si el pen….at es despen….és es men….aria el fe….e del ju….e que el va ju….ar.

· On men….en dos en men….en tres.

· Pan….a plena fa bullícia, pan….a buida fa malícia.

· Quan la filla és casada surten els ….endres.

· De ….iquet es cria l’arbre dret.

· El vi de casa no emborra….a.

· Qui pren un co…. per company, co….e….a al cap d’un any.

· Home ….ugador, cada dia pi….or.

· Vent de llebe…. dóna mare….

2. s, z, ss, c, ç

1. El so [s] té diferents representacions gràfiques segons el lloc que ocupa dins la paraula i segons la vocal que té darrere. Tot prenent com a exemple les paraules que tenen grafies en negreta d’aquests refranys, completeu l’esquema que trobareu al final:

· Per Santa Llúcia, un pas de puça.

· Cap animal no ensopega amb la mateixa pedra.

· Març marçot mata la vella vora del foc.

· Per l’Ascenció, cortines al balcó.

· Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar.

· Si t’has vençut a tu, no et vencerà ningú.

· Ull blau i cella rossa fan galant mossa.

· Cor apassionant no vol ésser aconsellat.

· Poll ressuscitat pica més que cap.

· La paciència és la mare de la ciència.

· El pobrissó mai no té raó.

· Dels lluços, la cua.

· Si els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta.

· Si surts a passejar, no et cansis de preparar.

· Ni forner sense pastera ni camí sense drecera.

· El sol de març porta refredats.

· Diu el pinsà: “Quan ve l’octubre, quin fred farà!”

· Home braçut, home forçut.

A començament de paraula

a ……………………….

e ………………………. e ………………………..

s + i ………………………. c +

o ………………………. i ………………………..

u ………………………..

Entre vocals

a …………………………

e ………………………… e ………………………….

ss + i ………………………… c +

o ………………………… i ………………………….

u …………………………

a ………………………… e …………………………..

ç + o …………………………. sc +

u …………………………. i ……………………………

Entre consonant i vocal

a …………………………..

e ………………………….. a …………………………….

s + i ………………………….. c + o …………………………….

o …………………………... u …………………………….

u ……………………………

e ……………………………

c +

i …………………………….

A final de paraula

s …………………………………. c …………………………………

2. Completau les paraules del poema següent amb una d’aquestes grafies: s, ss, c, ç:

Després de la tempesta

Quan s’esqueixen els núvols ….obre el ….el,

la ….iutat ….urt rient de la tempesta,

regalant d’aigua llumino….a arreu,

remorejant de nou en ….ons de festa.

Recomen….a el remor en la ….iutat

i en el rostre dels homes l’alegria:

els núvols ….obre el ….el s’han esqueixat,

la tenebro….a nit torna a ….er dia.

Cadascú al….a els ulls per si retroba

la gran blavor del ….el, tan oblidada!

Beneïta sies, tempesta pa….ada,

Perquè fas al….ar els ulls a la llum nova!

Joan Maragall

3. Completeu les frases següents amb una paraula acabada en –ança o –ença de la mateixa família de les que encapçalen cada línia:

enyorar Quan sóc lluny sento molta ……………………………………….

esperar Hi ha un refrany que diu: “Mentre hi ha vida hi ha …………”

venjar Saps què va ser la ………………………… catalana?

semblar Té una forta ………………………. amb el seu germà.

prometre Vaig fer una ………………………… i l’he de complir.

créixer Està en període de ……………………………..

ensenyar Han rebut una bona …………………………….

lloar Va rebre una ……………………….. darrere l’altra.

conèixer He fet una ………………………. Molt interessant.

Dossier

 4. LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)

A la mort de Ferran VII el va succeir la seva filla Isabel, que tenia tres anys d'edat. La reina Maria Cristina, mare d'Isabel, va ser nomenada regent, és a dir, va exercir el poder en nom de la seva filla. La regent va cercar el suport dels grups liberals.

Entre els liberals, anomenats isabelins, hi havia burgesos, classes populars i pagesos del centre i del sud d'Espanya.

4.1) La guerra carlina

Però els sectors absolutistes no acceptaren com a reina a Isabel II i varen fer costat al príncep Carles, germà de Ferran VII. Els seus partidaris, els carlins, volien mantenir l'Antic Règim, la monarquia absoluta, els furs (les lleis pròpies d'un territori) i el predomini de l'Església.

Entre els carlins hi havia membres de la noblesa agrària, i del clero i la pagesia del nord-est d'Espanya.

El 1833 va esclatar la guerra entre isabelins i carlins. Les insurreccions carlines més importants varen ser al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València.

La guerra va acabar amb el Conveni de Bergara (1839). Malgrat això, el carlisme es va mantenir al llarg de gairebé tot el segle XIX.

4.2) Les reformes progressistes

Els liberals es dividien en dos sectors: moderats, partidaris de reformes limitades, i progressistes, que volien reformes de gran abast.

L'any 1835, Maria Cristina va donar el govern als progressistes, que varen implantar una monarquia constitucional:

• Varen suprimir els privilegis senyorials.

• Varen vendre les propietats de l'Església i dels ajuntaments (desamortització).

• Varen desenvolupar el lliure exercici de la indústria i el comerç (lliurecanvisme) mitjançant la supressió de les duanes interiors i dels gremis.

• Elaboraren la Constitució del 1837, que reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals i reduïa les funcions del rei.

4.3) La regència d'Espartero

Maria Cristina i els moderats varen aturar les reformes. Els progressistes la forçaren a dimitir i donaren la regència al general Espartero.

El seu autoritarisme i la seva política lliurecanvista, que perjudicava la indústria espanyola, varen provocar la seva dimissió el 1843. Les Corts varen proclamar reina Isabel II.

Activitats

1. Per què va ser necessari nomenar una regent el 1833? Qui era? 2. Qui es va enfrontar en la guerra carlina? Quan va esclatar? 3. Quins eren els focus carlins més importants? 4. Resumeix en aquesta taula les diferències essencials entre isabelins i carlins:

Isabelins Carlins

Grups socials que els

recolzaven

Règim polític que

defensaven

5. Escriu si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions: • Els liberalis volien mantenir el predomini de l'Església • Els progressistes defensaven la conservació dels privilegis senyorials • Els liberals defensaven els furs • Els progressistes varen desenvolupar la política del lliurecanvi • La Constitució del 1837 reconeixia la sobirania nacional • Els progressistes varen desamortitzar les propietats de l'Església

6. Explica qui era Espartero, quin càrrec li varen donar els progressistes i

per què va haver de dimitir l'any 1843.

5. L'ETAPA ISABELINA: EL LIBERALISME MODERAT (1843-1868)

5.1) La Dècada Moderada (1843-1854)

El Partit Liberal Moderat va governar durant gairebé tot el regnat d'Isabel II, i es va consolidar així un liberalisme conservador i centralista. S'hi varen imposar:

• El sufragi censatari (només votaven els més rics).

• La limitació de les llibertats individuals i col.lectives.

• La intervenció de la corona en política.

• Els pronunciaments militars per fer-se amb el poder, que mostren l'enorme influència de l'exèrcit en política.

La noblesa, l'Església i la burgesia feien costat al règim per frenar el carlisme i els sectors progressistes i populars.

Es va promulgar la Constitució de 1845, que va establir una sobirania compartida entre les Corts i la monarquia. L'any 1851 es va signar el Concordat amb la Santa Seu que reconeixia la religió catòlica com a pròpia dels espanyols. També es va dissoldre la Milícia Nacional i es va crear la Guàrdia Civil.

5.2) El Bienni Progressista i la crisi del sistema isabelí

El pronunciament militar de Vicálvaro (1854), recolzat per progressistes i moderats descontents (grup de la Unió Liberal) va donar pas a un govern progressista encapçalat per Espartero. Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es va fer una nova desamortització i s'impulsà la construcció del ferrocarril.

L'última etapa del regnat d'Isabel II (1856-1868) va ser moderada. A l'exterior, es va impulsar el colonialisme i va tenir lloc la guerra d'Àfrica (el Marroc). A l'interior, varen sorgir grups polítics demòcrates (defensaven el sufragi universal masculí), i republicans (volien suprimir la monarquia).

Activitats

1. Quin partit va governar del 1843 al 1854 a Espanya? Quins sectors feien costat al règim?

2. Quin pronunciament va donar pas al Bienni Progressista? En quina data?

3. Varen ser molt nombrosos els pronunciaments durant l'etapa isabelina? Per què?

4. Relaciona els esdeveniments següents amb l'etapa corresponent del regnat d'Isabel II:

- Es va crear la Guàrdia Civil Dècada Moderada

- Es va fer una nova desamortització (1843-1854)

- Es va promulgar la Constitució del 1845

- Varen sorgir grups demòcrates i republicans Bienni Progressista

- Es va signar el Concordat amb la Santa Seu (1854-1856)

- Es va impulsar la construcció del ferrocarril

- Es va sostenir la Guerra d'Àfrica Última etapa moderada

(1856-1868)

Dossier

 2. ABSOLUTISME ENFRONT DE LIBERALISME (1814-1833)

2.1) La restauració de l'absolutisme

Quan va tornar a Espanya, l'any 1814, el rei Ferran VII va clausurar les Corts de Cadis, va anul.lar la Constitució i va restaurar l'absolutisme.

Els liberals varen organitzar diferents sublevacions militars, anomenades pronunciaments. Però varen fracassar, i els militars foren executats.

2.2) El Trienni Liberal

L'any 1820, el pronunciament del coronel Riego a un poble de Sevilla va aconseguir triomfar i es va iniciar l'etapa del Trienni Liberal (1820-1823). El rei es va veure obligat a jurar la Constitució del 1812, decretar una amnistia i convocar eleccions.

Però el rei va demanar ajuda a la Santa Aliança europea, que va enviar a Espanya l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Aquest exèrcit va va derrotar els liberals i va restablir la monarquia absoluta de Ferran VII.

2.3) La fallida de l'absolutisme

A partir del 1823 la repressió contra els liberals va ser brutal. Però es va fer evident la crisi de l'absolutisme i la necessitat de reformes, perquè els absolutistes varen ser incapaços de resoldre els problemes del país:

• La crisi econòmica: l'Estat estava arruïnat d'ençà de la guerra.

• El conflicte dinàstic: a Espanya existia la llei sàlica, que impedia regnar les dones. Com que Ferran VII havia tingut només filles, va abolir aquesta llei perquè la seva filla Isabel pogués regnar. Molts absolutistes (carlins) no varen acceptar el canvi i varen defensar el dret a regnar del príncep Carles, germà del rei.

Activitats

1. Quines mesures absolutistes va imposar Ferran VII a la seva tornada? 2. Explica com es va iniciar el Trienni Liberal. Utilitza els termes pronunciaments, Constitució del 1812 i eleccions. 3. Per què Ferran VII va abolir la llei sàlica? Per què no hi varen estar d'acord els carlins?

3. INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES

3.1) Les causes de la independència

Diversos factors varen fer esclatar les guerres d'ndependència a les colònies americanes:

• La difusió de les idees de la Revolució Francesa (llibertat i igualtat).

• La independència dels Estats Units el 1776.

• El descontentament dels criolls (blancs nascuts a Amèrica). Creien que Espanya frenava el seu desenvolupament econòmic.

3.3) La fi de l'imperi americà

L'any 1808, les colònies no varen obeir el rei d'Espanya i varen crear juntes formades per criolls que varen promoure la independència:

• Al virregnat de la Plata, gràcies a la intervenció de José San Martín, s'hi varen poder independitzar Paraguai, l'Argentina i Xile.

• Al nord de l'Amèrica del Sud, Simón Bolívar va derrotar els espanyols. Hi varen sorgir els estats de Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà entre els anys 1819 i 1822.

• Mèxic es va independitzar després de la rebel.lió d'Agustín de Iturbide (1821). Després va assolir la independència tota l'Amèrica Central.

• Antonio José de Sucre va derrotar els espanyols a Ayacucho (1824) i s'emanciparen Perú i Bolívia.

Espanya va perdre totes les seves colònies llevat de Cuba, Filipines i Puerto Rico.

Activitats

1. Enumera les causes de la independència de les colònies hispanoamericanes. 2. Completa la frase: Les …......................... formades per …......................... varen promoure la independència de les …............................. 3. Cerca i dibuixa un mapa d'Amèrica Central i del sud i situa-hi els països que es varen independitzar. Anota-hi les dates de la seva independència. 4. Ara situa al mapa amb un altre color les colònies que va conservar Espanya.

Dossier

L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL

Al segle XIX, Espanya va passar d'un règim absolutista propi de l'Antic Règim a un règim polític liberal. Els primers intents per implantar el liberalisme es varen fer durant la Guerra del Francès (1808-1814) contra Napoleó, però això no es va aconseguir fins a la mort de Ferran VII l'any 1833.

El el nou règim del liberalisme, els reis varen veure limitats els seus poders per la Constitució i pel Parlament. Però, a Espanya, el liberalisme va comptar amb inconvenients greus: una participació limitada a les classes socials acomodades, unes llibertats individuals molt escasses i la intervenció constant de l'exèrcit en la política.

1. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1808-1814)

1.1) La crisi de la monarquia espanyola

Al començament del segle XIX, a Espanya es mantenia l'Antic Règim. Hi regnava Carles IV. Manuel de Godoy, un dels seus ministres, es va aliar amb Napoleó i va permetre que l'exèrcit francès travessàs Espanya per atacar Portugal, aliat de la Gran Bretanya, enemiga de França.

La població espanyola estava descontenta amb Carles IV i amb el govern de Godoy, i això va fer esclatar un aixecament, el motí d'Aranjuez. Godoy va haver de dimitir i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII.

Napoleó els va fer abdicar i acceptar el nomenament del seu germà Josep Bonaparte com a rei d'Espanya.

1.2) La Guerra del Francès (1808-1814)

A causa del nomenament d'un rei estranger, Josep Bonaparte, i de la presència de les tropes de Napoleó, el 2 de maig del 1808, el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. Fou l'inici de la Guerra del Francès.

Per resisitir-se a Napoleó es varen crear organismes (juntes), sota la coordinació d'una Junta Suprema Central. També es varen formar grups de patriotes que atacaven els francesos (guerrilles).

La guerra va començar a ser favorable als espanyols el 1812, perquè Napoleó va haver de retirar part de l'exèrcit per enviar-lo a Rússia.

Gràcies a l'ajuda britànica, les tropes napoleòniques varen ser derrotades l'any 1813 i Ferran VII va recuperar la corona d'Espanya.

1.3) Les Corts de Cadis

El 1810, en plena guerra, la Junta Suprema Central va convocar les Corts a Cadis per fer una Constitució, que es va signar el 1812.

La Constitució recollia els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi universal masculí, drets individuals i igualtat de tots els espanyols davant la llei i els imposts. La

guerra va impedir que arribàs a aplicar-se.

Activitats

1. Explica qui era Godoy i amb qui va pactar. 

2. Què va passar amb el motí d'Aranjuez? Quines conseqüències va tenir? 

3. Explica què es va fer perquè la Constitució del 1812 es pogués redactar?

 4. Subratlla els principis de la Constitució del 1812: 

- Sufragi censatari

 - Igualtat davant la llei 

- Sobirania nacional 

- No hi havia divisió de poders 

- Igualtat davant els imposts 

- Drets individuals

 

Ovidi Montllor

 1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.

Lèxic

 

Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir, escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

Literatura

 

     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

 

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.

CD

 

Els complements directes 

Joan no entén Maria Carles ja coneix la notícia 
Marc té tres cases 
Els obrers fan la faena
Els treballadors han demanat més sou 
El prototipus pren formes diferents 
Ningú no coneix el botiguer del cantó
 El seu germà ha venut dos cotxes
 Explicava a tothom que Laia es casaria la setmana que ve 
S’introdueix en la teoria el concepte de semblança de família 
Han arribat quatre vaixells al port
 Fes això que et diu el pare
 Pretenia fer moltes coses 
Ens agrada caminar per la platja
 Ens ha preguntat què hem de fer

 1. Subratlla els complements directes de les oracions anteriors.
Tinguès en compte que no totes les oracions anteriors tenen complement directe.

2. Per a cada oració anterior amb complement directe, inventa’n una altra que la precedesca i que continga el nom del complement directe. Ex.: Joan no entén Maria. 

Joan i Maria s’estimen, però Joan no entén Maria. 

Clases de oraciones

 

Lengua Castellana

Clases de oraciones simples

1. CLASES DE ORACIONES SEGÚN LA ACTITUD DEL HABLANTE

Según la actitud o la intención del hablante, las oraciones se dividen en las siguientes modalidades:

a) Enunciativas: informan sobre un hecho o pensamiento afirmándolo o negándolo. Por ejemplo: Este aceite tiene mucha acidez/Aquí no llueve nunca.

b) Interrogativas: formulan preguntas directas o indirectas. Por ejemplo: ¿Cuándo empiezan las vacaciones?/Dime cómo lo has hecho.

c) Exclamativas: expresan distintas emociones del hablante: sorpresa, enfado, alegría… Por ejemplo: ¡Qué suerte tiene!/¡Que le parta un rayo!

d) Imperativas o exhortativas: expresan una orden, una prohibición o un ruego. Por ejemplo: Ven a probar este nuevo coche/ Sal de aquí.

e) Desiderativas u optativas: expresan un deseo. Llevan palabras como ojalá, que, así. Por ejemplo: Ojalá nieve pronto/Que no sea nada.

f) Dubitativas: expresan duda o la posibilidad de un hecho. Llevan adverbios o locuciones adverbiales como quizá, acaso, tal vez… Ejemplos: Quizá esté equivocado/Tal vez podamos arreglarlo todo.

ACTIVIDAD

Clasifica las siguientes oraciones según la actitud del hablante:

- ¿Dónde iremos de viaje? - ¡Me ha tocado el gordo!

- Tu madre es muy atenta - Callaos

- No ha llovido nada este verano - No digas esas tonterías

- ¡Qué alto eres! - Ahora estará durmiendo

- Tal vez salga esta noche - Que pase un buen día

2. CLASES DE ORACIONES SEGÚN LA NATURALEZA DEL PREDICADO

Según las características del predicado, las oraciones se clasifican en atributivas y predicativas.

2.1) Oraciones atributivas

Llevan un predicado nominal y están formadas por un verbo copulativo (ser, estar o parecer) y por un atributo. En esta clase de oraciones el elemento principal de predicado es el atributo:

Esta novela es muy larga

SN sujeto Vcop atributo

Oración atributiva

2.2) Oraciones predicativas

Llevan un predicado verbal. En ellas, el núcleo significativo del predicado es el verbo y puede ir acompañado o no de complementos:

El alcalde inaugura una nueva calle

SN sujeto V transitivo CD

Oración predicativa

ACTIVIDAD

Subraya el predicado de las siguientes oraciones e indica si éstas son atributivas o predicativas:

- Un avión de linea regular cae al mar

- En esta ciudad nunca pasan cosas

- Vuestro equipo está en baja forma

- El vencedor ha sido un joven de dieciocho años

- ¡Llámanos!

- Los manifestantes reclaman un cambio de política

- Esta película parece interesante

- Una cría de delfín fallece durante un traslado

3. CLASES DE ORACIONES PREDICATIVAS

3.1) Oraciones pasivas

Son aquellas que tienen el verbo en voz pasiva y el sujeto se llama paciente porque recibe la acción que otro realiza (complemento agente). Por ejemplo:

La escena fue grabada por un testigo de los hechos

Suj. Paciente V en pasiva complemento agente

Oración pasiva

A veces, el complemento agente no se expresa: La escena fue grabada.

Otro tipo de oración pasiva es la pasiva refleja (se + un verbo en voz activa en 3ª persona). El sujeto concuerda con el verbo en persona y número, no llevan complemento agente y admiten la construcción pasiva con el verbo ser sin que cambie el sujeto. Por ejemplo: Se aprobó el reglamento/El reglamento fue aprobado. Se verbo en sujeto paciente

Voz activa

Oración pasiva refleja

ACTIVIDAD

Subraya las oraciones pasivas:

- Se consumían muchas naranjas - Los inmigrantes fueron legalizados

- Se fue de viaje por Europa por el gobierno

- Se firmó la paz en Rusia - El avión despegó a la hora en punto

- Se han plantado unos árboles en - Se ríe de todo

el monte - Este cuadro fue pintado por un famoso pintor español.

3.2) Oraciones activas

a) Transitivas e intransitivas

Las transitivas son aquellas que llevan complemento directo, y las

Intransitivas las que no lo llevan:

Estos músicos necesitan un buen director (transitiva)

CD

Luisa no ha ido nunca a un estadio de fútbol (intransitiva)

V. Intransitivo

b) Reflexivas

En estas oraciones, los pronombres reflexivos (me, te, se, nos, os, se)

realizan la función de complemento directo o indirecto y se corresponden

con el sujeto. El pronombre reflexivo se puede sustituir por “a mi mismo”, “a

ti mismo”, “a si mismo”… Por ejemplo:

Tú te lavas (a ti mismo)/Oración reflexiva

CD

Tú te lavas la cabeza (a ti mismo)/Oración reflexiva

CI

c) Recíprocas

Son oraciones en las que dos o más sujetos realizan uno sobre otro la misma

acción: Sebastián y Pedro se tutean (el uno al otro)

Raquel y Silvia se escriben cartas (la una a la otra)

Ortografia

 5. La h

1. Completau les frases següents amb la forma correcta:

a/ah/ha

· …………! Encara no ………. sortit ……….. l’escenari

· Vés ………….. buscar el cotxe ………… la tarda

· No ……….. vingut? ………….!, em pensava que ja hi era

· No hi ……….. ningú ………. la cua

hem/em

· No ……………. vingut perquè …………. tingut feina

· ………….. de sortir d’hora perquè ………… sembla que és lluny

· No ……………. vinguis amb històries …………….de fer-ho i prou

· ………… fa l’efecte que ………….. corregut massa

ho/oh/o

· ………! Qui …….. havia de dir

· Serà al matí …………… al vespre. No ………… sé ben bé

· ………!, però com …………. Saps tu, si no ……….. hem dit a ningú?

· ……… ……… diu ara, ……… ja no ……….. dirà mai

hi/i

· ……… tant que ……….. anirem!

· Si vols t’…….. acompanyo …………. ho veuràs

· ………… vaig posar un gerro amb aigua …………. Flors

· No ………. sent gaire bé ………… tu, que ……….. sents?

he/eh/e

· ……….. posat la ………… majúscula

· …………!, que t’emportes això que ……….. comprat

· No ………… sabut mai si a “estiu” es pot canviar la ………… per una i

· ……….. que us ha agradat, el que us ……….. dit?

6. m/n/mp

1. Completau les paraules següents amb m o n:

i….fancia, e….filar, desi….fectar, i….finit, si….fonia, rei….flar, sa….faina, a….fibi, desco….fiar, trio….f, co….fondre, dese….feinat, i….ferior, a….fiteatre, e….fonsar, xa….fra, circu….ferència, desi….formar, trio….far, e….focar, co….ferència, ni….fa,

reco….fortar, à….fora, e….febrat, i….flar, co….fitura, e….faixar.

2. Completau les frases amb la paraula corresponent:

empremptes, tramvies, premsa, circumstàncies, triumvirat, comtes, somriure, impremta

· El president va fer una roda de ……………………….

· El llibre nou encara no ha sortit de la ……………………………

· El detectiu comprovava les …………………………. digitals

· Un dels primers ……………………….. catalans va ser Guifré el Pelós

· Un ……………………………….. és un govern compost de tres persones

· Han canviat tots els ……………………….. per autobusos

· Tenia un ……………………………. sinistre i desagradable

· Aquell fet va succeir en unes ………………………….. ben estranyes

3. Ara completau aquestes amb les paraules que vos donam:

assumpte, sumptuós, compte, temptar, símptomes, temps

· Pels ………………………………. sembla que tingui una pulmonia

· Tinc uns …………………………… molt urgents per resoldre

· És un palau molt ………………………………..

· Tinc dos …………………….. corrents en dos bancs diferents

· No et deixis …………………………… pels diners

· Ara no tinc ………………………….. de fer-ho

7. l/ll/l.l

1. Completau les paraules de les frases següents amb ll o l.l:

· Axi….a i aixe….a són dues paraules que volen dir el mateix

· Li han analitzat el cabe…. en un institut capi….ar

· És infa….ible. No fa….a mai

· No és que sembli metà….ic; és que és de meta….

· Té un color de pa….a molt, molt pà….id

· Crista….í vol dir que sembla de crista….

· Tu sabies que pe….ícula venia de pe….

2. Completau les frases següents amb una paraula de la mateixa família de les que encapçalen cada frase:

intel.ligència Tan ………………………….. i no sap resoldre aquest problema

pal.lidesa Que no et trobes bé, Lluís? Estàs molt ………………….

calefacció Ara sí que s’està …………………………… aquí!

tranquil.litat Digueu-li que es ………………………….. que no passa res

excel.lència Aquell vi és ………………………………..

instal.lació S’han …………………………… al costat del riu

bolet Han sortit els …………………………. a buscar bolets

electricitat Aquesta estufa és ……………………………..

síl.laba És una paraula de dues ………………………………

cal.ligrafia Fa una lletra molt ……………………………….

solució No han ………………………………. res

nul.litat Els han ……………………………… un gol

sol.licitud Si ho ………………………… t’ho donaran

celebració Avui …………………………. el seu aniversari

elegància Sempre va molt …………………………….

3. Amb les paraules següents, completau l’esquema de més avall:

Mil.límetre, il.lustre, alegria, colador, il.lusió, al.licient, al.lucinar, col.laborar,

colomar, il.legal, miler, col.lisió, colonització, al.lusió, il.luminar, il.limitat,

milió, mil.lenari, color, col.lecció, il.legítim, mil.lèsim, col.locar, al.lèrgic,

colònia, col.lectiu, il.lès, columna, mil.leni, il.lògic, col.loqui, il.lícit, col.lapse

Paraules començades per al- Paraules començades per col- Paraules començades per il- Paraules començades per mil-

Amb l.l

Amb l

Ortografia

 2. s, z, ss, c, ç

1. El so [s] té diferents representacions gràfiques segons el lloc que ocupa dins la paraula i segons la vocal que té darrere. Posa en negreta les paraules que tenen aquestes grafies i escriu si és so sord o sonor.

· Per Santa Llúcia, un pas de puça.

· Cap animal no ensopega amb la mateixa pedra.

· Març marçot mata la vella vora del foc.

· Per l’Ascenció, cortines al balcó.

· Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar.

· Si t’has vençut a tu, no et vencerà ningú.

· Ull blau i cella rossa fan galant mossa.

· Cor apassionant no vol ésser aconsellat.

· Poll ressuscitat pica més que cap.

· La paciència és la mare de la ciència.

· El pobrissó mai no té raó.

· Dels lluços, la cua.

· Si els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta.

· Si surts a passejar, no et cansis de preparar.

· Ni forner sense pastera ni camí sense drecera.

· El sol de març porta refredats.

· Diu el pinsà: “Quan ve l’octubre, quin fred farà!”

· Home braçut, home forçut.

2. Completau les paraules del poema següent amb una d’aquestes grafies: s, ss, c, ç:

Després de la tempesta

Quan s’esqueixen els núvols ….obre el ….el,

la ….iutat ….urt rient de la tempesta,

regalant d’aigua llumino….a arreu,

remorejant de nou en ….ons de festa.

Recomen….a el remor en la ….iutat

i en el rostre dels homes l’alegria:

els núvols ….obre el ….el s’han esqueixat,

la tenebro….a nit torna a ….er dia.

Cadascú al….a els ulls per si retroba

la gran blavor del ….el, tan oblidada!

Beneïta sies, tempesta pa….ada,

Perquè fas al….ar els ulls a la llum nova!

Joan Maragall

3. Completeu les frases següents amb una paraula acabada en –ança o –ença de la mateixa família de les que encapçalen cada línia:

enyorar Quan sóc lluny sento molta ……………………………………….

esperar Hi ha un refrany que diu: “Mentre hi ha vida hi ha …………”

venjar Saps què va ser la ………………………… catalana?

semblar Té una forta ………………………. amb el seu germà.

prometre Vaig fer una ………………………… i l’he de complir.

créixer Està en període de ……………………………..

ensenyar Han rebut una bona …………………………….

lloar Va rebre una ……………………….. darrere l’altra.

conèixer He fet una ………………………. Molt interessant.

4. Dins d’una mateixa família de paraules, la ç alterna amb c o ç, segons la vocal que dugui darrere (braç, braçada, bracet) i la s, amb ss o s, segons que el so sigui sord o sonor (ros-rossos/país-països).

Tenint en compte que aquests dos grups de grafies no es poden barrejar, i d’acord amb la lletra en negreta de cada paraula, completau les sèries següents:

llaç lla….et lla….ada

venciment ven….ut vèn….er

nas na….os na….et

anglès angle….os angle….es

gras gra….onet gra….es

força for….ejar for….ut

gris gri….or gri….es

espès espe….or espe….eït

casa ca….ona ca….eta

arròs arro….ar arro….aire

glaç gla….ons gla….ar

plaça pla….es pla….eta

rus Rú….ia ru….os

lluç llu….et llu….os

5. Completau les frases següents amb paraules de la mateixa família de les de l’encapçalament:

camisa Vaig a comprar samarretes en aquella ……………………………….

pinzell Va acabar amb quatre ………………………………

Eivissa Aquest noi és ………………………………………

arrissar Ara porta el cabell ……………………………………

cervesa Ens trobarem a la ……………………………………..

sucre És poema molt …………………………………….

carrossa La ……………………………….. del cotxe està molt malmesa.

arròs Un ……………………………….. és un camp d’arròs.

tros Després de l’accident la moto va quedar …………………………….

disfressa Anava ……………………………… de pallasso.

vernís He d’ ………………………………… la taula.

tapís La …………………………….. del sofà ja és molt vella.

tossut Aquesta mula cada dia és més ………………………………..

dansar Coneixes aquesta …………………………….?

3. p/b, b/v, t/d, c/g

1. Completau amb p o b les següents paraules i classificau-les segons la grafia final:

Clu…., ca…., xo…., equi…., àra…., estri…., pro…., ado…., tu…., ra…., sa…., gru…., llo…., ta…., esclo…., bisíl.la…., dra…., mio…., na…., estre…., ca…., re….

Grafia b Grafia p

Generalment, darrere de vocal escrivim ……………….

2. Recordem que el so [p] a final de paraula i darrere de consonant el representam per p o b segons les paraules de la mateixa família. Completau les següents paraules:

calba cal….

bulbós bul….

esquerpa esquer….

verbal ver….

serpent ser….

destorba destor….

encorbat cor….

corbató cor….

barba bar….

3. Classificau les següents paraules segons la síl.laba inicial:

Subjuntiu, objecte, capçal, submissió, opció, obsessió, absurd, absència, capficar, obsequi, subjecte, obtenir, apte, observar, optar, obstacle, captenir, òptica, substància, captivar, abdicar, capgirar, absoldre, abdomen, subtil, absolut, subterfugi.

ab- ob- sub- cap- queden a part

4. Tornau a escriure les paraules de la llista A al costat de les de la llista B que són de la mateixa família, completant, abans, els buits:

A) avetosa, sivellar, taverner, envernissar, intercanvi, bavejar, avorriment, ennuvolat, cavalleria, gravador, baf, favera, desaprovar, àvia, rebentada, destravar, acovardir-se, embigat, rebolcada, governador, esveltesa, embenat, encorbar, espavilar, almivarat, berrugós, envestir, savi, trevolar, baronia, cascavellejar, mòbil.

B) si….ella sivellar fa….a

can….i ….iga

ba….a go….ern

a….et cor….a

a….orrit almí….ar

….ernís espa….ilat

ca….all es….elt

pro….a ….erruga

gra….ar ….ena

co….ardia ….olcar

ta….ernera sa….iesa

nú….ol ….aró

….afarada en….estida

a….i trè….ol

re….entar mo….ilitat

tra….a casca….ell

5. Formau els substantius dels següents adjectius afegint-hi la terminació que hi correspongui de les següents:

-etud -itud -itat -edat -etat

apte curiós inútil intens

ample ple alt exacte

fàcil recte perillós ingrat

sol segur mediocre fluix

capaç dèbil quiet nou

sec lent natural net

6. Completau les paraules següents i classificau-les segons la grafia:

a….zar, a….jectiu, a….verbi, a….mosfera, a….ministrar, a….judicar, a….junt, a….mirable, a….vers, a….les, a….mirar, a….làntic, a….quirir, a….vocat, a….zavara, a….vertir, a….versitat, a….metre, a….leta.

ad- at

7. Completau les següents paraules amb la grafia corresponent:

Tar…., tris…., covar…., desper…., acor…., par…., cer…., far…., llar…., por…., mor…., tas…., cos…., recor…., quar…., jus…., ver…., for…., tex…., fur…., tes…., nor…., per….

8. Escriviu una paraula relacionada amb cadascuna de les de la llista:

porquet arquer

albergar forca

llargada amargor

foscor banquer

emmarcar gorga

turca corcar

cinquena fangada

blancor enterca

estanquera calcar

franquesa corcats

sangada desfalcar

9. Classificau les paraules següents en agudes o planes:

Antropòfag, batec, amic, antropòleg, melic, càstig, nàufrag, pessic, llampec, meteoròleg, llimac, pròleg, sociòleg, almanac, cartílag, rizòfag, enemic, biòleg, centrífug, teòleg, anàleg, sarcòfag.

planes agudes

Les planes s’escriuen amb ……………… final

Les agudes s’escriuen amb …………….. final

10. Completau cada frase amb una paraula de l’exercici anterior que hi vagi bé pel sentit:

· Qui estudia la història natural de l’home és un ……………………………………..

· Cada moviment del cor és un …………………………………….

· L’……………………………….. és aquell que menja carn humana.

· Un caragol sense closca i gros és un …………………………….

· L’animal que s’alimenta d’arrels és un ……………………………

· Aquell que ha estudiat biologia és un …………………………….

· Un ……………………………….. és un calendari amb indicacions sobre el temps de les festes i fires.

· Aquest tema és ………………………………. a l’anterior; gairebé són iguals.

4. La –r final

1. Buscau l’infinitiu de les següents formes verbals:

crec conec

aprenc puc

bec faig

veig ric

trec venc

vull venço

creixo sé

empenyo estrenyo

mereixo escric

2. Completau les següents oracions amb la forma verbal correcta:

· Les flors que ……………………….. ell eren blauets. Nosaltres anem a …………………………… violes (collir/collí)

· La branca ……………………. darrere nostre. Ho vas sentir tu com va ……………………………….? (cruixir/cruixí)

· ………………………………. discretament. Sempre que havia de …………………………. treia el mocador (tossir/tossí)

· Primer hi va …………………….. moltes voltes. Finalment hi …………………….. el seu consentiment (donar/donà)

· Ell en ………………………… les conseqüències, però els altres també hi van ………………………………. molt (sofrir/sofrí)

· Han de …………………………… les llistes, però es veu que en Lluís ……………………….. elegit per unanimitat (sortir/sortí)

· Ja …………………… bé. Us hi vau …………………….. molta estona (estar/està)

· Ha d’…………………………… com a mínim tres dianes. Ahir n’……………………… dues (encertar/encertà)

· Sabia ……………………….. i aquell dia ……………………… millor que mai (cantar/cantà)

· Sempre ………………………… tothom i ell no es va poder ………………………… (defensar/defensà)

3. Completau les frases següents amb una d’aquestes formes:

Durs-dus, pastors-pastós, colors-colós, córrer-corre, àlber-alba, càntir-canti, cantor-cantó.

· No saps mai de quin ……………………. bufa el vent

· Que ………………………. que són aquests llits! No s’hi dorm bé

· Són ……………………….. de vaques o d’ovelles?

· “El …………………………. de jazz” és el títol d’una pel.lícula

· Tots volen que …………………….. una ària

· Què …………………… a la cartera?

· Saps què és el ……………………. de Rodes?

· Aquell menjar era una mica …………………………

· Porta un vestit de molts …………………………

· Ens trobarem a la vora del riu. Sota l’…………………….

· Volia ……………………… una cursa a l’estadi

· De què ompliràs un ……………………………. perquè pesi menys? De forats

· En Josep ………………………… més que la Marta. Sempre li guanya

· L’………………………. és la millor hora per fer fotografies en color

Ortografia

 1. g/j, tx/ig, x/ix

1. Canvia el nombre dels mots següents:

barreja …………………………….. platja ……………………………..

enveges …………………………….. boges ……………………………..

granja …………………………….. mitja ……………………………..

2. Omple els espais buits de les paraules següents amb x, ix, j, g:

….uvenil, ….inès, ….àfec, fa….a, fre….ir, pi….ama, ….implet, in….ecció, madu….a

3. Omple els buits d’aquests mots:

ven….ar, pit….or, en….iny, fastigue….ar, a….uda, a….itació, enve….a, exa….eració, ….oia, ….elosia, ….eni, corat….e

4. Escriu una breu descripció en què apareguin els mots següents. Primer omple els buits:

e….ugar, plan….ar, safare…., nete….ar, a….eta, lle….iu, engan….ar, enmi…., ca….a, ….ersei.

5. Completa les frases següents amb les grafies que hi manquen:

· En ….avier va començar a enfilar-se ….emeneia amunt.

· Al meu despa…. trobaràs la ra….ola de color ….ulivert.

· De tant viat….ar va venir amb el cap ba….

· Quan ha sortit l’àrbitre, l’hem ….iulat molt fort.

· Va…. plantar sis mon….eteres.

· Del clau de la paret pen….ava un quadre de Miró.

· Hauria pogut ….urar que era el seu mit….ó.

· Ens han de….at veure la ….irafa.

· Anem a l’e….ida a prendre l’aire.

· Pensava que passe….aries pel passe…. de la Farina.

6. Escriu frases en què apareguin tots els mots de cada grup. Abans, completa les paraules:

· ….ifres, tra….èdia, mate…., ….oves.

· corre….ir, in….enuïtat, ener….ia, conè….er

· ….eneració, ma….oria, e….elebrats, for….ar

· ….ent, Sit….es, diri….e….o, de….ar

· ….ens, mon….etes, sandvi…., desit….ar.

7. Completau els refranys, completant les paraules amb j, g, tj, tg, x, ix, tx, ig:

· El pe…. no fa gaire gre….

· Setze ju….es d’un ju….at men….en fe….e d’un pen….at. Si el pen….at es despen….és es men….aria el fe….e del ju….e que el va ju….ar.

· On men….en dos en men….en tres.

· Pan….a plena fa bullícia, pan….a buida fa malícia.

· Quan la filla és casada surten els ….endres.

· De ….iquet es cria l’arbre dret.

· El vi de casa no emborra….a.

· Qui pren un co…. per company, co….e….a al cap d’un any.

· Home ….ugador, cada dia pi….or.

· Vent de llebe…. dóna mare….

Comprensió lectora

 Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats

tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot
el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els
ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres
es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes
representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les
persones actuals, i això no és cap casualitat.
Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els
ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb
molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant
exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la
família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat,
també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar,
s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i
això, gairebé no trobem cap altre científic que hagi influït tant en la nostra manera d’entendre
el món com ell.
No és que Darwin inventés o descobrís res d’extraordinari. Simplement va saber observar
atentament la naturalesa i en va saber treure les conclusions correctes. Les observacions més
interessants de totes les va fer durant un viatge d’investigació a les illes Galápagos, a l’oceà
Pacífic, que va durar cinc anys. Hi va descobrir que a cada illa els pinsans tenien el bec
diferent: punxegut, recte, corbat o torçat com el dels lloros. Segons les conclusions a què va
arribar Darwin, això era així perquè amb el transcurs de generacions els ocells havien anat
adaptant els becs als aliments concrets que trobaven a cada indret.
El que Darwin va constatar és que tant les persones com els animals cal que s’adaptin a
les condicions del medi en què viuen. Cal que s’esforcin i, encara més, que lluitin per la
supervivència. L’esforç comença al si de la família mateixa. La majoria dels éssers vius tenen
més descendència que la necessària per a la supervivència de l’espècie: al ratolí de camp li
neixen a l’estiu tretze petitons cada tres setmanes. Si tots ells sobrevisquessin i cadascun tornés
a produir-ne tretze, n’hi hauria tantíssims pels carrers, que s’hi hauria de passar una màquina
d’escombrar cada hora.
Sort en tenim dels gats i els aguilots que s’encarreguen que no totes les cries sobrevisquin. A
més a més, no tots els ratolinets troben prou menjar, i sempre n’hi ha alguns que moren de
fam. Com més ratolins hi ha, menys menjar queda i més es multipliquen els gats. Per això el
nombre de ratolins es manté més o menys estable. Els ratolins més murris i més ràpids tenen
més oportunitats d’escapar-se dels gats o d’aconseguir un bocí de formatge. Són aquests ratolins
els que sobreviuen i els que transmeten les habilitats que han après als seus descendents.
Amb el pas de les generacions els ratolins es fan cada vegada més murris. És el que Darwin va
anomenar «selecció natural» i és el principi en què es basa la teoria de l’evolució darwiniana.
Ulrich Janssen / Ulla Steuernagel, Una universitat per als nens

171326 _ 0001-0165.indd 26 71326 _ 0001-0165.indd 26 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 27
Comprensió lectora

1. Com eren físicament els nostres avantpassats?

2. Digues si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F).
Darwin era un bon estudiant.
Darwin va descobrir els ossos d’un avantpassat dels humans.
Darwin es va estar cinc anys a les illes Galápagos.
Un ratolí de camp té tretze cries cada estiu.
Darwin va ser un gran científic.
3. Quin fet va observar Darwin que li va fer veure que els éssers vius s’adapten al medi
on viuen?

4. Explica què vol dir que els animals i les persones han de lluitar per la supervivència.

5. Assenyala quina opció explica millor el que és la «selecció natural».
a) L’home tria de la natura allò que li és més profitós.
b) Els individus que saben adaptar-se al medi sobreviuen.
c) Els individus que no s’alimenten de productes naturals no sobreviuen.
d) Els individus adults seleccionen quines cries han de sobreviure.
6. Segons Darwin, com s’explica que ens assemblem tan poc als nostres avantpassats?

 

Nit de dissabte

Era dissabte: el dia que els pares sortien a la nit.
–On aneu, avui? –va preguntar l’Anton a la tarda, mentre la seva mare s’estava arrissant els
cabells al bany.
–Ah! –va dir la mare–, primer anirem a sopar i després, no ho sé, potser anirem a ballar.
–Com que no ho saps? –va fer l’Anton.
–Encara no ho sé –va dir la mare–. Tan important és per a tu?
–Nooo – va dir l’Anton. Preferia no dir que volia veure la pel·lícula de policies que començava
a les onze. Però la seva mare ja l’havia clissat.
–Anton –va dir girant-se per poder-lo mirar cara a cara–, no deus pas voler mirar la televisió...
–Però, mare –va dir l’Anton–, com se’t poden acudir aquestes coses?
Per sort, la seva mare s’havia tornat a dedicar al seu pentinat, i no veia com l’Anton es tornava
vermell.
–Potser també anirem al cinema –va dir ella–. De totes maneres no tornarem abans de les dotze.
S’havia fet de nit i l’Anton estava sol a casa. Anava en pijama i s’havia assegut al llit; estava
tapat amb el llençol fins al coll i llegia Tota la veritat sobre Frankenstein. La història passava en
una festa major. Un home vestit amb un abric negre, ample i llarg, sortia a escena i anunciava
l’aparició del monstre. En aquell moment va sonar el despertador. Una mica empipat, l’Anton
va aixecar els ulls del llibre. Oh! Gairebé eren les onze, el temps just per engegar la televisió!
L’Anton va saltar del llit i va pitjar la tecla. Després es va tornar a tapar amb el cobrellit i
va esperar que la imatge es formés a poc a poc. Encara feien futbol. L’habitació era bastant
fosca i feia una mica de por. King-kong, en un pòster a la paret, feia una mena de ganyota que
s’avenia amb l’estat d’ànim de l’Anton: se sentia salvatge i abandonat com l’únic supervivent
d’una catàstrofe marítima, com un nàufrag en una illa plena de caníbals. I el llit era el seu cau,
flonjo i calentó, i si volia podia amagar-s’hi i fer com si no hi fos. Hi havia una pila de menjar a
l’entrada del cau; només li faltava l’aigua de foc. L’Anton va pensar, amb la boca que se li feia
aigua, en l’ampolla de suc de fruita que hi havia a la nevera, però per arribar-hi havia de passar
un bon tros de passadís a les fosques! Hauria de tornar nedant al vaixell, enmig de taurons
afamats que estaven esperant les seves víctimes? Brrr! Però els nàufrags no es morien més de set
que de gana?
Això el va fer canviar de parer. Odiava el passadís, amb aquell llum espatllat que no reparava
mai ningú! Odiava els abrics del penja-robes, que semblaven homes penjats! I ara també li
feia por la llebre dissecada de l’estudi de la mare, tot i que l’havia fet servir moltes vegades per
espantar altres nens.
Per fi havia arribat a la cuina. Va treure l’ampolla de suc de fruita de la nevera i es va tallar
un bon tall de formatge. Mentrestant tenia una orella al passadís per sentir si començava la
pel·lícula. Va sentir una veu de dona. Probablement era la locutora que anunciava la pel·lícula.
Es va posar l’ampolla sota el braç i va arrencar a córrer pel passadís.
Però no va arribar gaire lluny, perquè de cop es va adonar que hi havia alguna cosa que no
rutllava. Es va quedar quiet i va escoltar amb atenció... i de cop va saber què passava: no
se sentia la veu de la televisió! Això només podia voler dir una cosa: algú havia entrat a la
seva habitació i havia apagat la televisió! L’Anton va notar com el cor li feia un bot i se li
accelerava com una màquina.

Angela Sommer-Bodenburg, El petit vampir

171326 _ 0001-0165.indd 24 71326 _ 0001-0165.indd 24 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 25
Comprensió lectora

1. Per què s’interessa tant l’Anton pels plans dels seus pares?

2. Quins creus que són els llibres preferits de l’Anton?
a) D’aventures.
b) De ciència-ficció.
c) De terror.
d) Romàntics.
• Explica per què has triat aquesta opció.

3. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).
L’Anton somia un home vestit de negre.
Els pares de l’Anton surten habitualment els dissabtes.
L’Anton té molta imaginació.
Quan torna de la cuina sent sorolls estranys a la seva habitació.
4. A l’Anton no li ve de gust anar fins a la cuina perquè té por. Esmenta les coses
que l’espanten.

5. Quin és l’únic lloc on se sent segur?

6. Copia el fragment que fa referència al funcionament del televisor de l’Anton.

• Pregunta als teus pares o avis a quina època deu estar ambientada aquesta història.

• Quina diferència hi ha entre el televisor de l’Anton i els actuals?

 

Jugar a la societat de la informació

Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes
com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una
minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys).
En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es
fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé
inconscient.
La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió,
que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens),
els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar
l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i
aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar habilitats per fer front a situacions
problemàtiques que es van succeint a la pantalla. El jugador entra així en un entorn que el
motiva a superar fases i dificultats. D’altra banda, els videojocs ajuden a treballar la fantasia i
afavoreixen la coordinació entre les mans i la vista.
«Els videojocs fan que els jugadors es vegin obligats a prendre decisions i executar accions
motores contínuament, aspecte molt valorat pels nens i joves, generalment amb tendència a
la hiperactivitat. En aquest sentit, el joc suposa desfogar-se de tensions», explica al seu estudi
Els videojocs Pere Marquès, doctor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat
d’Educació de la UAB.
Jugar ha estat sempre una activitat necessària i espontània que permet als nens explorar i
conèixer l’entorn. I el joc canvia a mesura que l’individu creix i es modifica el seu entorn, tant
físic com social. Per això, en la societat de la informació en què estem immersos, seria com anar
contra natura girar l’esquena a les possibilitats cognitives que ofereixen els videojocs.
Només cal entrar als cercadors de jocs dels webs de Nintendo, Playstation i Xbox per veure que
alguna cosa ha canviat en el món dels videojocs. Als clàssics jocs d’aventures, acció i lluita s’hi
ha afegit una allau de noves tecnologies, que estan centrant les novetats del sector. Esports,
matemàtiques, història, cuina, idiomes...
La segona Conferència Europea de Jocs d’Aprenentatge celebrada el mes passat a Barcelona va
reunir psicòlegs i professors que van analitzar les possibilitats d’aprenentatge que presenten els
videojocs. Una de les principals conclusions a què van arribar és que el terme videojoc educatiu
ha fracassat. Els experts ja no parlen de videojoc educatiu, sinó de videojocs dins el sistema
educatiu. «Un bon joc és un bon joc educatiu», apunta Simon Egenfeldt, director de l’empresa
Serious Games.
Per als pares més reticents, és important conèixer que la regulació actual sobre continguts
de videojocs assegura que qualsevol consumidor pugui adquirir productes adequats a l’edat i
personalitat de la persona que els ha d’utilitzar. Amb tot, el paper dels pares és imprescindible a
l’hora de detectar si en algun moment els seus fills passen massa hores davant de l’ordinador o
a la consola, i deixen de banda altres obligacions com els deures. Els videojocs són una gran
eina sempre que s’utilitzin amb seny.

El Periódico de l’Estudiant, desembre del 2008

171326 _ 0001-0165.indd 22 71326 _ 0001-0165.indd 22 6/8/09 12:04:18 /8/09 12:04:18

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, SL 23
Comprensió lectora

1. Quina diferència essencial hi ha entre els videojocs i la televisió?

2. Encercla la resposta correcta. Per què hi ha pares que no veuen amb bons ulls els
videojocs?
a) Perquè són molt cars.
b) Perquè creuen que tots són violents.
c) Perquè quan ells eren petits no n’hi havia.
d) Perquè els nens no juguen amb altres nens.

3. Esmenta alguns dels aspectes positius dels videojocs segons els experts.

4. Els fabricants de videojocs han ampliat l’oferta. Quines temàtiques es poden trobar
a més d’aventura, acció i lluita?

5. Malgrat tots els avantatges educatius que tenen els videojocs, què han de vigilar
els pares?

Lengua

 Completa los huecos: 

a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente.

Sa_ía _ien que me _ol_ería a escri_ir.
Esta_a prohi_ido su_irse a los ár_oles.
Suscri_irse a algunas re_istas interesantes es _uena idea.
Descri_ía mara_illosamente las _ellezas de la naturaleza.
El _andido distri_uía entre los po_res lo que ro_a_a a los ricos.
El ser preca_ido le sir_ió mucho en la _ida.
Algunas hier_as her_idas sir_en como medicina.

b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente.

Por lo _eneral, siempre hay mucha _ente a esas horas.
La célebre y le_endaria actriz era muy foto_énica.
La a_encia de via_es nos exi_ió la documentación oportuna.
Era ur_ente la intervención de los a_entes de la autoridad.
_enaro era un _enio de ideas _eniales.
Fue _eneroso al ofrecer beren_enas a todos los presentes.
El _énero de al_unos nombres ori_ina, a veces, dudas.

c) Escribe las oraciones colocando “x” o “s” en su lugar correspondiente.

La e_trategia indicada hizo e_tragos en el enemigo.
El primero que subió al e_trado era un hombre e_trafalario.
El e_ótico animal quedó e_trangulado con la cuerda.
No salió bien la e_tratagema y se e_traviaron.
El e_pectáculo fue e_celente y e_tuvo bien e_tructurado.
La noticia es e_pléndida, pero e_tremadamente preocupante.
La plaza se e_tremeció cuando salto el e_pontáneo.

d) Escribe las oraciones colocando “ll” o “y” en su lugar correspondiente.

Hubo que pasar el rodi_o al bordi_o de la carretera.
Tuvo que permanecer ca_ado al ser amenazado con un ca_ado.
La miri_a de la puerta tenía una reji_a pequeñita.
En el casti_o, las si_as eran todas de estilo caste_ano.
Cuando se ca_ó se hizo daño en el ca_o del pie derecho.
Atorni_a bien esos torni_os para que no fa_en.
Cerca de la ori_a encendimos una hoguera con ceri_as.

e) Escribe las oraciones colocando “c”, “z” o “s” en su lugar correspondiente.

_iempre de_ide_ lo que ha_e el capata_.
Vo_otro_ cono_éis las con_ecuen_ias de ca_ar bi_onte_.
El portavo_ de los trabajadore_ anun_ió la jornada de paro.
He cogido un ra_imo de uva_.
Con e_e antifa_ no me recono_co ni yo.
Yo te cono_co de_de el año en que fuimo_ al pala_io.

2. Reescribe el texto correctamente: 

queridísimo fernando: sé que has obtenido un éxito muy valioso. ¡enhorabuena! me alegro sinceramente. es un orgullo sentirse amigo de gente como tú. ¡eres un “tío” estupendo!
saludos cariñosos a tu familia.
te abraza fuertemente
manolo.

3. Escribe las comas donde sean necesarias:

Tienes que estudiar mucho hijo mío para llevar buenas notas.
Presiento mi querido amigo que vas a llevarte un desengaño.
Sálvanos socorrista que nos ha dado un calambre.
Las señoras lloran las niñas cantan los hombres se van el verdadero calor viene porque es necesario que llegue el buen tiempo para que crezca el amor.

Ejercicio 1: Escribe punto donde sea necesario.  No olvides colocar mayúscula después del punto.

   Me dirijo a Ud, Sr Presidente, para aclararle que nunca quise ofender a nadie creo que se han malinterpretado mis palabras si es que yo me expliqué mal, ruego me perdonen
   A la salida del colegio, dimos un paseo por los jardines de El Retiro era una gozada ver La Rosaleda en plena primavera jamás había contemplado tantas rosas tan bonitas montamos un ratito en barca eso nos encantaba a todos

La Revolució dels transports

 3. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

3.1) El ferrocarril i el vaixell de vapor

L'increment de la producció agrària i la producció industrial va fer

necessari que les mercaderies arribassin ràpidament a la població. Això es va aconseguir gràcies a la creació de transports més ràpids com el ferrocarril i el vaixell de vapor.

El ferrocarril ja es feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien damunt rails. La gran innovació va ser la locomotora del britànic Stephenson (1829), que movia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor.

La primera línia de passatgers va unir Manchester amb Liverpool l'any 1830. El ferrocarril es va estendre ràpidament perquè escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.

La màquina de vapor també es va aplicar al transport marítim. Es varen construir vaixells de vapor de ferro, que varen començar a funcionar als Estats Units. L'any 1847, els vapors ja podien travessar l'oceà Atlàntic en només 15 dies.

3.2) L'increment del comerç

La Revolució Industrial va donar pas a l'economia de mercat, en la qual els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum, sinó a la venda en mercats extensos.

La millora dels transports i la construcció d'una xarxa feroviària varen impulsar el comerç interior i, a mitjan segle XIX, el comerç exterior.

Activitats

1. Quina va ser l'aportació de Stephenson al ferrocarril? 2. Per què es va estendre tan ràpidament el ferrocarril? 3. Quins canvis es varen aplicar al transport per mar?

4. EL CAPITALISME INDUSTRIAL

4.1) El liberalisme i el capitalisme

La Revolució industrial es va basar en el capitalisme com a sistema econòmic i en el liberalisme com a doctrina política que el justificava. L'economista Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:

• L'economia funciona per l'interès personal d'aconseguir el benefici màxim.

• Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda. L'oferta és la quantitat de productes per vendre. La demanda és la quantitat de productes que els consumidors volen comprar.

• L'economia ha de funcionar sense la intervenció de l'Estat.

El capitalisme industrial es basa en els principis següents:

• Els mitjans de producció (fàbriques, maquinària, béns produïts) són propietat privada.

• Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.

• Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d'un salari.

En el sistema capitalista es produeixen de manera cíclica crisis econòmiques greus que s'inicien quan els estocs (mercaderies en dipòsit) s'acumulen a les fàbriques per manca de compradors. Aleshores, els propietaris han d'acomiadar els obrers i sorgeix l'atur.

4.2) Els bancs

Els bancs varen ser fonamentals per al desenvolupament del

capitalisme. Els estalviadors hi dipositaven tots els seus doblers, i els bancs prestaven aquests doblers als empresaris que volien instal.lar fàbriques o comprar maquinària nova.

De vegades, una sola persona no tenia prou doblers (capital) per tirar endavant una empresa. Varen sorgir així les societats anònimes. En una societat anònima el capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d'accions es fa a la borsa de valors.

Activitats

1. Quins són els principis del liberalisme econòmic?

2. Defineix aquests conceptes:

• Oferta

• Demanda

• Mitjans de producció

3. Completa l'esquema sobre les crisis del capitalisme amb aquestes paraules:

- estocs - obrers - consumidors - atur - propietaris

Els …......................... deixen de comprar

Els …............................. s'acumulen a les fàbriques

Els …......................... acomiaden els …........................

Sorgeix l'......................................

4. Llegeix el text i completa la frase:

En una …........................................, el capital que es necessita es divideix en parts o …....................... . Aquestes …................... es compren i venen a la ….................................

5. LA SEGONA FASE DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

5.1) Les noves fonts d'energia i les noves indústries

A la darreria del segle XIX es va iniciar la Segona Revolució Industrial. A més de la Gran Bretanya, es varen industrialitzar altres potències com Alemanya, els Estats Units i el Japó.

Durant aquesta etapa es varen difondre dues noves fonts d'energia que varen

substituir el carbó: l'electricitat i el petroli.

• L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques i es va aplicar a la indústria, als transports (ferrocarril...), a les comunicacions (ràdio, telèfon, telègraf) i a la il.luminació.

• El petroli va començar a extreure's als EUA i es va aplicar com a combustible per als atuomòbils, els vaixells i els avions.

En aquesta època les indústries es varen diversificar:

• La indústria metal.lúrgica va adquirir una gran importància a causa de la producció d'acer inoxidable i d'alumini.

• Va néixer la indústria de l'automòbil, i Henry Ford va comenar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.

• La indústria química (adobs, pesticides, dinamita, tints, fàrmacs..) es va desenvolupar especialment a Alemanya.

• Finalment, gràcies a la utilització del ciment armat es varen poder construir els primers gratacels.

5.2) Una nova organització industrial

Les industries varen cercar noves formes per produir més, més de pressa i més barat. Això es va aconseguir amb la fabricació en sèrie, un mètode de treball anomenat taylorisme. El taylorisme consistia a dividir les etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió. Cada obrer s'especialitzava en el maneig d'una màquina.

Les indústries necessitaven cada vegada més renovar la maquinària. Això requeria molts de doblers, i per això les petites fàbriques anaren desapareixent. La producció va quedar a mans de les grans empreses i es va generar la concentració industrial.

CRONOLOGIA DELS NOUS INVENTS

ANY INVENT ANY INVENT

1838 telègraf 1882 planxa elèctrica

1850 màquina de cosir 1885 automòbil

1872 màquina d'escriure 1888 tramvia

1876 telèfon 1895 cinematògraf

1877 fonògraf 1906 ràdio

1879 bombeta

Activitats

1. Quines noves fonts d'energia es varen desenvolupar durant la Segona Revolució Industrial? I quines noves indústries?

2. Què és el taylorisme?

3. Relaciona transports i comunicacions amb la font d'energia corresponent:

avió tramvia

ràdio electricitat automòbil

ferrocarril telèfon

vaixell petroli telègraf

4. Ordena aquests invents del més antic al més modern:

….... ràdio …...... cinematògraf

….... planxa …...... bombeta

….... màquina de cosir …......màquina d'escriure

5. Segons les dades de la taula A, resol la taula B:

Calcula per mitjà d'una resta, quant va augmentar la fabricació d'automòbils cada any. Fes el mateix per saber quant va disminuir els seu preu:

A) FABRICACIÓ I PREU DELS AUTOMÒBILS FORD

ANY PRODUCCIÓ (nombre de cotxes) PREU (dòlars)

1909 18664 950

1910 34528 780

1911 78440 690

1912 168220 600

1913 248317 550

1914 308213 490

B) VARIACIÓ DEL NOMBRE D'AUTOMÒBILS I DEL PREU A LA FORD

PERÍODE PRODUCCIÓ (cotxes) PREU (dòlars)

del 1909 al 1910

del 1910 al 1911

del 1911 al 1912

del 1912 al 1913

del 1913 al 1914

a) En quin període va augmentar més la producció d'automòbils?

b) I quan en va baixar més el preu?

c) Estableix la relació que hi havia entre producció i preu.