dijous, 17 de desembre del 2020

Nutrició sensorial

 

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb la frase "Nutrició sensorial"? Justifica la teva resposta.

3. Cerca informació sobre qui és Edgar Tarrés.  Penja imatges seves.

4. Explica la imatge que acompanya aquest text i explica si és adequat o no al seu contingut. 5. 5. 5.Quin és el gran enemic de la ment? Per què?




Per què és important la nutrició sensorial per a una vida saludable?

Els sentits són la porta de comunicació al món. Segons la plasticitat i obertura que tinguin i com de nets de prejudicis, tòpics i emocions estiguin, podrem interpretar amb més encert o menys tot el que passa al nostre voltant. Aprendre a fer-los servir per al nostre benestar és cabdal per a la salut.
Quan pensem en nutrició, és molt probable que ens vinguin al cap els aliments que ingerim, dietes i receptes. Si, a més, som conscients que és molt important per a la salut que siguin de qualitat i la manera com els cuinem, vigilarem molt més a l’hora de seleccionar-los i preparar-los.
Nodrir-nos, però, va més enllà. No podem obviar ni oblidar que som més que un cos, que tenim una ment, emocions i un vessant espiritual que ho engloba tot. Molts dels aliments que comprem ja incideixen en tot això, perquè no són aspectes deslligats. Per això sabem que una bona alimentació saludable té repercussions directes en les emocions, per exemple.
Tenir una ment equilibrada i sana és fonamental per poder planificar, organitzar i crear l’estil de vida que volem. De totes maneres, si la tenim saturada de pensaments que ens porten contínuament al passat i al futur, és a dir, a espais i temps inexistents i hi projectem emocions que no ens aporten res de positiu, el cos percep una amenaça. Quan això passa, segreguem cortisol i adrenalina, un còctel potent que ens fa estar alerta i en tensió. Com que la majoria de nosaltres viu a ciutat, amb sorolls, un ritme de vida frenètic, nivells de contaminació massa elevats, massa obligacions i moltes tasques per fer, els nivells de cortisol i adrenalina no solen baixar, ja que l’inconscient percep l’entorn com una amenaça. Això fa que visquem d’una manera que té repercussions negatives en el cos, la ment, les emocions i l’ànima.

El silenci i la natura

Un altre d’aquests ingredients és el silenci, que té un efecte molt positiu i directe per a la ment. La pràctica de mindfulness o atenció plena –és a dir, la tècnica per aprendre a crear silenci interior–, aporta molts beneficis saludables. Fer-ho vint minuts cada dia, aproximadament, ajuda a reduir els nivells d’adrenalina i cortisol, fet que aporta canvis psicològics, com la reducció del neuroticisme –la reacció a l’estrès i a les emocions difícils. A més, un estudi dirigit per Clifford Saron, de la Universitat de Califòrnia, ha mostrat com els nivells de l’enzim antienvelliment telomerasa és un 30% superior en la gent que medita habitualment. El gran enemic de la ment són els sorolls dels pensaments: un tumult que no ens deixa espai per sentir ni gaudir el present. Combinar l’ atenció plena amb la natura és, com veurem ara, una proposta per alimentar l’interior amb molts altres ingredients adients per al benestar integral.
El gran enemic de la ment són els sorolls dels pensaments
Quan ens permetem badar pel bosc o per un camí de ronda prop del mar, som objecte d’un munt de sensacions. Quan caminem i aixequem pols de terra, ens arriben uns bacteris molt comuns i innocus anomenats Mycobacterium vaccae. Estudis fets amb aquest bacteri, com per exemple els de la doctora Mary O’Brien, oncòloga del Royal Marsden Hospital de Londres, demostren que les persones que hi estan exposades tenen una actitud molt més positiva, un nivell d’energia més alt i un funcionament cognitiu més bo. També han descobert que les neurones que s’activen en aquests casos són les associades amb el sistema immunitari. Com podem veure, el contacte amb la terra quan treballem el jardí, un hort o som a la natura és també un aliment important que hem de tenir en compte. L’olor de terra mullada o de pinyols d’olives secs a sota d’un olivar en són una bona font.
Una altra olor molt important és la dels arbres, que desprenen uns olis naturals anomenats fitoncides que els serveixen per defensar-se i comunicar-se. A l’estiu, la concentració d’aquests olis a l’atmosfera és més alta, ja que hi ha la temperatura ideal –uns 30 ºC– perquè aquestes substàncies volàtils ens arribin amb més facilitat. Hi ha diferents tipus de fitoncides; cada arbre en té de propis. Els productors de fitoncides més importants són els arbres de fulla perenne, com els pins, els cedres, els avets i altres coníferes.
Els pioners a l’hora de fer estudis sobre els efectes dels fitoncides són els japonesos. A la dècada dels vuitanta, quan es van començar a implantar els banys de bosc o shinrin-yoku al Japó, es va veure que les persones que en feien se sentien molt bé, i fins i tot que algunes malalties remetien. Així, el Govern japonès, des d’aleshores, ha invertit milions de dòlars per estudiar aquesta pràctica. Moltes universitat i centres privats –i no només japonesos, ja que els EUA també s’hi van afegir uns quants anys després–, han demostrat que aquests fitoncides ajuden a augmentar significativament el recompte de cèl·lules NK –Natural Killers, tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules infectades de virus o tumorals–, potencien l’activitat de proteïnes anticancerígenes –com la de la granulisina, que augmenta un 45%–, redueixen els nivells d’hormones de l’estrès, augmenten les hores de son, redueixen els marcadors de tensió, d’ansietat i de cansament, rebaixen la tensió arterial i la freqüència cardíaca, equilibren el sistema nerviós –ja que redueixen l’activitat del sistema simpàtic i augmenten la del sistema parasimpàtic. Tots aquests efectes repercuteixen en el nostre benestar; per tant, no ens ha d’estranyar que aquesta pràctica, la dels banys de bosc, es vagi estenent per tot el món.
Servir-se del mindfulness per olorar amb consciència és una bona combinació per a una excursió a la natura, i ensenyar-ho als més petits es pot convertir en una activitat divertida que els serà molt profitosa quan siguin més grans. Ja hem vist que l’hàbit de fer silenci dins el cap és necessari per gestionar el dia a dia i, si ho aprenem de petits, ens serà més senzill quan ho necessitem. Olorar i sentir pot ser un bon exercici d’atenció plena, que, com hem vist, ens afecta positivament en tots els aspectes.
Olorar i sentir pot ser un bon exercici d’atenció plena
Heu provat mai de tapar-vos els ulls en un bosc i de caminar seguint els sons, les olors i altres sensacions que ni sabíeu que teníeu? Us animo a fer-ho, ja que aquesta experiència és una font d’autoconeixement molt interessant i profunda. Us recomanem que no la feu sols i que aneu amb algú que vigili que no prengueu mal. Tanqueu els ulls i estigueu quiets, asseguts, respirant lentament i repenjats en un arbre. Deixeu anar tots els pensaments; ara no els necessiteu. Quan us noteu el cos i el cap més relaxats, aixequeu-vos i moveu-vos, guiats pels sentits i molt lentament. Podeu començar a quatre grapes, tocant tot el que us envolta: pedres, fulles, plantes, terra… Només us heu de fixar en què sentiu amb cada cosa, amb la concentració posada en aquestes sensacions, sense jutjar ni esperar res, només vivint-les. Si us hi atreviu, us podeu posar drets; tot i que no cal. A part de relaxar-vos molt, ara ja sereu conscients de tot el que esteu olorant i de l’efecte que té en vosaltres.

dilluns, 14 de desembre del 2020

La Revolució francesa




ELS INICIS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1792) 

1. Torna a escriure aquestes frases tot corregint-ne els errors:

 Les causes de la Revolució Francesa van ser una crisi cultural i social, la marginació política de la noblesa i la crisi financera de l'Església. 

 La Revolució francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels no privilegiats. 

El Tercer Estat, els privilegiats, es van reunir en un pavelló (Jeu de Paume) per a erigir-se en representants del poble. 

El 18 de juliol el poble de París va assaltar Versalles, una fortalesa medieval que es feia servir com a presó i simbolitzava el despotisme de la monarquia liberal. 

La Gran Por va ser una revolta senyorial. 

A la tardor de 1789, Lluís XVIII va reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Liberal. 


2. Relaciona el principi de cada text amb la continuació que li correspon (les continuacions estan en negreta).

En els Estats Generals... ... una monarquia parlamentària 

La greu crisi econòmica que vivia França va obligar... ... la burgesia va reivindicar els seus drets polítics. 

El poble de París es va revoltar i el 14 de juliol de 1789 va assaltar… ... van fer seves les idees de la Il·lustració i van posar-les en pràctica suprimint la monarquia absoluta i els privilegis de la noblesa i el clergat. 

Els revolucionaris francesos… ... el rei Lluís XVI a convocar els Estats Generals a la primavera de 1789. 

La primera Constitució, aprovada l’any 1791, va instaurar... ... la Bastilla, la gran presó de París que simbolitzava el sistema absolutista. 

3. RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848) 

Tria la resposta correcta: 

On es van reunir els Estats vencedors de Napoleó?

 Al Congrés de París. 

Al Congrés de Viena.

 Al Congrés de Berlín.

 Quines grans potències van remodelar el mapa europeu després de la derrota de Napoleó? 

Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria. 

França, Espanya, Itàlia i Irlanda. 

Rússia, Prússia, França i Itàlia.

 Què és la Santa Aliança? 

Un tractat d'ajuda mútua entre nacionalistes. 

Un tractat d'ajuda mútua entre Estats liberals. 

Un tractat d'ajuda mútua entre monarques absoluts. 

Quins principis es van establir Viena? 

La legitimitat de l'absolutisme, la negació de la sobirania nacional, l'equilibri entre potències i el dret d'intervenció.

 El dret de sufragi i la separació de poders.

El dret de sufragi censatari, la negació de l a sobirania nacional i la separació de poders. 

Quin era l'objectiu del Congrés de Viena? 

Expandir el liberalisme i garantir la restauració de l'absolutisme. 

Posar fi a les idees liberals i garantir la restauració de l'absolutisme.

 Expandir el liberalisme i acabar definitivament amb l'absolutisme.


4. Qui fou Napoleó? Quin va ser el seu paper durant la Revolució Francesa? Creus que va ser positiu per a França? Per al món?



La motivación

 

LA MOTIVACIÓN  

    El poder estudiar (tener inteligencia) es muy  importante  para conseguir el éxito en los estudios, pero no lo es todo.  Hay  estudiantes  que teniendo una inteligencia normal, a base de esforzarse y "machacar"  terminan sacando buenas notas. 
    El querer estudiar (tener motivaciones o voluntad) es tan importante o más que la inteligencia para alcanzar buenas notas. La motivación, en  el sentido de causa que mueve o impulsa a estudiar, ha sido estudiada  en un trabajo de investigación con alumnado del Ciclo Superior de E.G.B. de Zaragoza (Memoria de Licenciatura. Ramo García, Arturo.  Valencia,  octubre de 1977). En este trabajo se distinguen las motivaciones internas  y  las externas. Llamamos internas o personales a aquellas motivaciones que  nacen del propio alumno, que quiere hacer algo por sí mismo y tiene  voluntariedad actual. Las motivaciones externas o ajenas son aquellas  que  no nacen del alumno sino de otras personas  (padres,  hermanos,  profesores, compañeros) y de circunstancias que le rodean.  
    Entre las motivaciones internas o personales distinguimos las  que hacen referencia al interés profesional (conseguir un buen trabajo y seguir estudiando), al interés personal (me  gusta  estudiar,  por  satisfacción personal) y al interés escolar (saber más, sacar buenas notas, superarme).Estas motivaciones internas están muy relacionadas con  el  alumnado  que obtiene altos rendimientos.   
    Las motivaciones externas o ajenas suelen ser familiares (por satisfacer a los padres, porque me riñen o me pegan), escolares (por no  suspender en las evaluaciones, por saber contestar en clase) y sociales (por ir de veraneo, por tener el sello de listo). Todas ellas están muy  relacionadas con el alumnado de rendimiento bajo. Podríamos  afirmar  que  estas motivaciones externas no sólo no ayudan al estudiante sino que le  perjudican en sus rendimientos escolares. Dicho de otra forma,  para  que  los rendimientos sean satisfactorios ha de ser el alumno quien primordialmente quiera estudiar, con interés personal, profesional o escolar, que  nacido dentro de sí mismo le empuje al esfuerzo que ordinariamente exige el estudio.
    Si esta motivación personal o interna no existe o incluso es  negativa-con un rechazo claro hacia el estudio- los esfuerzos que  hagan  los padres, los profesores y compañeros para ayudar al alumno, utilizando todos los medios (propinas, castigos, riñas, recompensas afectivas, etc.),  serán insuficientes. También serán insuficientes los otros estímulos de  la sociedad que empujan al alumno al estudio.

    Arturo Ramo García


1. El poder estudiar consiste en:   
a) Tener ganas de estudiar.
b) Tener inteligencia.   
c) Dedicar tiempo al estudio.
  

2.- El querer estudiar se refiere a: 
a) Tener motivaciones.
b) Tener inteligencia.
c) Tener buenos libros.
  

3.- Las motivaciones que nacen del propio alumno se llaman:  
a) Internas o personales.
b) Externas o ajenas.  
c) Sociales. 
   

4.- Las motivaciones internas o personales están relacionadas con: 
a) Los rendimientos bajos.
b) Los rendimientos altos. 
c) Los rendimientos medios.
  

5.- Las motivaciones que nacen de otras personas se llaman:  
a) Circunstanciales.
b) Internas o personales. 
c) Externas o ajenas. 
  

Introspecció interior

 




               1. Introspecció interior: Explica els sentiments, emocions, sensacions i desitjos que tens ara mateix en unes 10 línies... T'has de concentrar molt, has d'entrar en el teu interior i explora...

L'amistat

 



- Escriu una carta un amic o una amiga on li expliquis una experiència que hagis viscut recentment.

Text predictiu

 



- Has de redactar un text predictiu amb el tema: Com seré jo d’aquí quinze anys?

(Si no saps el que és un text predictiu, cerca-ho a internet).

divendres, 11 de desembre del 2020

Nadal

 



        1. Fes una redacció d'unes 15 línies sobre com creus  que serà el teu Nadal. També has d'explicar com t'agradaria que fos. Penja imatges que el representin.


        2. Escriu la teva cançó de Nadal preferida i el per què ho és. 




dijous, 10 de desembre del 2020

G/J

 ORTOGRAFIA DE LA “G” Y DE LA “J”


1.- Las sílabas ga, go, gu se pronuncian con sonidos suaves. Las sílabas ja, jo, ju se pronuncian con sonidos fuertes.

a) Completa las palabras con las letras g o j.

 • Dibu _ o • _ astar • _ ato • _ efe • _ arro • _ ardín • Ami _ o • _ oven • _ allo • _ ubilado • _ alera • _ uicio • _ amberro • _ eque • _ anado • _ inete • _ ordo • _ aponés • _ ar _ anta • Fati _ oso

2.- Las sílabas ge, je, gi y ji siempre se pronuncian con sonido fuerte. Sin embargo, no hay una regla fija para determinar cuando debemos escribir con g o con j una sílaba que se pronuncia con sonido fuerte.

a) Intenta deducir cuál de estas formas es la correcta: Jeque Geque Jeneral General Jeringa Geringa Jesto Gesto Jinete Ginete Jirasol Girasol Jirafa Girafa Jitano Gitano Jigantesco Gigantesco Tijeras Tigeras Jerarca Gerarca Jentío Gentío Jemido Gemido 2 Imajinación Imaginación Rojizo Rogizo Jilguero Gilguero Cajero Cagero Mujido Mugido Perejil Peregil Prójimo Prógimo Burbujeo Burbugeo Jeroglífico Geroglífico.

3.- Si queremos que las sílabas ge, gi se pronuncien con sonido suave, tenemos que escribir gue y gui, es decir, intercalar una u. a) Completa las palabras con las letras que correspondan:

• __itarra • Conse__ir • A__inaldo • __irasol • Perse__ir • __enerador • __eneralmente • Re__ero • __illotina • A__itar • __imotear • A__ilizar

Cenicientas: poesia jove per a les joves

 

Cenicientas: poesia jove per a les joves

Resultat d'imatges de ventafocs
Encara existeixen les ventafocs? Hi ha moltes versions actualitzades, poemes que destrueixen la tipologia de  nina guapa, pobra, que espera i aconsegueix el seu príncep blau, guapo i ric. Llegiu el poema de Raul Vacas i  a veure què et sembla. 

Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

     2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

 4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

dimecres, 9 de desembre del 2020

Reflexions

 



1. Fes un comentari a cada una de les reflexions que va fer el filòsof Chomsky. 

Quina t'ha agradat més? Per què?

2. Cerca informació sobre qui era Chomsky. Penja imatges seves i de la seva obra.

3. Què creus què vol dir el títol, menys herois i  més idees? Per què?





Chomsky, menys herois i més idees

 14 reflexions del filòsof, que diu que «la gent paga per la seva pròpia subordinació»

Especial: Efemèride
Arxivat a: Bibliotecareflexions
Noam Chomsky va néixer el 7 de desembre del 1928 a Filadèlfia. És considerat el pare de la lingüística moderna. Avui en dia és un dels intel·lectuals més coneguts i és autor de més de 100 llibres sobre temes com la política i els mitjans de comunicació. En llegim 14 reflexions.
 

Foto: www.diem25.org


1. La responsabilitat dels intel·lectuals és dir la veritat i exposar les mentides.


2. No hauríem d'estar buscant herois, hauríem d'estar buscant bones idees.

3. Si assumeixes que no existeix l'esperança, aleshores garanteixes que no hi haurà esperança. Si assumeixes que existeix un instint cap a la llibertat, existiran oportunitats per canviar les coses.

4. La gent paga per la seva pròpia subordinació.

5. El descobriment és la capacitat de ser sorprès per les coses simples.

6. El propòsit de l'educació és mostrar a la gent com poden aprendre per si mateixos. L'altre concepte de l'educació és l'adoctrinament.

7. El quadre del món que es presenta a la gent no té cap relació amb la realitat, ja que la veritat sobre cada assumpte queda enterrada sota muntanyes de mentides.

8. Si no creiem en la llibertat d'expressió per a la gent que menyspreem, no creiem en la llibertat d'expressió.

9. L'optimisme és una estratègia per fer un món millor.

10. La llibertat sense oportunitats és un regal endimoniat.

11. Si no desenvolupem una cultura democràtica constant i viva, capaç d'implicar els candidats, ells no faran les coses per les quals els vas votar. Prémer un botó i després tornar a casa no canviarà les coses.

12. Si és dolent quan ho fan els altres, també ho és quan ho fem nosaltres.

13. El veritable problema del món és com impedir que salti pels aires.

14. Com és que tenim tanta informació, però sabem tan poc?

dijous, 3 de desembre del 2020

El reportatge

 


Resultat d'imatges per a "reportatge"

EXPRESSIÓ ESCRITA

REPORTATGE

Faràs un diari/reportatge a partir de les experiències que has viscut aquesta setmana.
Explica què has vist i/o on has estat.
Pots presentar el teu reportatge a partir d’un recorregut pels diferents indrets, fent referència a la gastronomia, els llocs emblemàtics, les sensacions, etc. Pots completar-ho explicant la història, el nombre d’habitants, la llengua o llengües que s’hi parlen. És important que sigui un text personal, no es tracta de fer un text “enciclopèdic”. Completa-ho amb fotografies.

dimarts, 1 de desembre del 2020

Prejudicis

 




Abans de llegir 


 Llegiu habitualment els articles d’opinió dels diaris? 

 Us agrada algun columnista en particular?

 Llegiu el títol de l’article. Quins prejudicis us sembla que pot elogiar l’autor? 


Prejudicis 

Lectura (...) 


Tots tenim prejudicis. I els tenim perquè ens són necessaris per gestionar la realitat. Si veiem algú amb ulleres estil John Lennon, cabells llargs i flors al cap, pensarem: “És un hippy”. Tothom sap, més o menys, què pensen els hippies i amb aquesta informació prèvia ens serà més fàcil adequar les opinions mútues i socialitzar-nos amb ell. Podria ser que aquell hippy en concret fos un poli de la secreta, d’acord. Però en principi les probabilitats juguen a favor nostre. Quina ideologia política li adjudicaríem a un individu que se’ns presenta amb un litre de gomina als cabells? El drama del prejudici és que tendeix a desbordar-se. Fa poc vaig descobrir que a Madrid consideren les ulleres de pasta negra pròpies de catalans. Suposo que per les d’en Buenafuente i Artur Mas. És a dir, que amb dues persones, només dues, n’hi ha prou per usurpar la identitat de set milions. I pel que fa als escriptors, per citar un col·lectiu, tothom sap que tenen una vida bohèmia, dispersa i esbojarrada. És inútil que vostè pregunti: “Si Jaume Cabré es passés el dia de bar en bar, d’on hauria tret el temps per escriure 1.000 pàgines de pura excel·lència?” El prejudici és més resistent que qualsevol plaga. Tinc un amic que va ser pertorbat per l’arribada d’un nou veí, que es passava el dia posant música de salsa, reggaeton, merengue i amargue, a tot volum i a qualsevol hora. El meu amic va concloure que els centreamericans són uns mal educats. El prejudici és més cec que l’amor: un dia el meu amic va descobrir que el seu nou veí era natural d’Ocata (Maresme). ¿Va modificar el seu criteri sobre els immigrants? Gens ni mica. Un dia el veí es va aparellar amb una noia natural de Comayagua, Hondures. La noia, ves per on, odiava la salsa, l’amargue, el reggaeton i qualsevol expressió musical centreamericana, així que a partir d’aquell dia es van acabar les molèsties del meu amic. ¿Va canviar la seva opinió sobre els immigrants de Centreamèrica? No. Segons el meu amic la noia de Comayagua, Hondures, era una excepció. El prejudici és més fidel que l’amor.


 (...) Sánchez Piñol, Albert. «Elogi del prejudici». Ara (24 setembre 2011) [Fragment]. També disponible en línia a http://www.ara.cat/premium/opinio/Elogi-delprejudici_0_560343969.html [Consulta: 25 maig 2013].


1 Esteu d’acord amb l’autor que alguns prejudicis ens poden ajudar a gestionar la realitat i socialitzar-nos millor amb altres persones? 

O més aviat sou dels que penseu que les aparences enganyen? { Com respondríeu a la pregunta que fa l’autor al final del primer paràgraf? Per endevinar-ho, n’hi ha prou només amb la pista que ens dóna, els cabells molt ben pentinats amb gomina?

 Quines altres característiques, segons el prejudici, tindria aquesta persona? Com aniria vestit? Parlaria d’alguna manera especial? Esteu d’acord que tothom sap més o menys què pensen els hippies? Què diríeu vosaltres què pensen? 

Recordeu com és el famós lema sobre la guerra? Una pista «Fes ... i no ...». 


Com són les ulleres «estil John Lennon»? L’autor ens parla d’un prejudici associat a un col·lectiu de persones d’una determinada procedència geogràfica. Podríeu posar altres exemples de prejudicis associats a col·lectius determinats: oficis, dones o homes, països d’origen, etc.? 

Què es diu dels catalans, per exemple? 


Sabeu qui són l’Andreu Buenafuente i l’Artur Mas? Vosaltres també hauríeu fet alguna associació entre els dos personatges? Penseu que tenen coses en comú o els veieu molt diferents? 


Coneixeu alguna persona que porti ulleres de pasta negra? És de Catalunya? L’autor conclou que «el prejudici és més fidel que l’amor». Què vol dir amb això? Penseu que ens costa massa canviar les nostres opinions?


 Podem eliminar els prejudicis? O bé si hi hem de conviure, convé que tinguem consciència que són falses generalitzacions?  

dijous, 26 de novembre del 2020

Les llàgrimes, les paraules, els silencis

 



Les llàgrimes, les paraules, els silencis


Abans de llegir 

Creieu que tenim prou paraules per expressar tot el que sentim? 

Les emocions són més poderoses que la capacitat d’expressar-nos?


El llenguatge és limitat. No ho podem dir tot. Experimentem una desproporció entre el que sentim en el fons del cor i el que podem expressar a través de les paraules. Aquesta vivència és especialment punyent quan sentim el rosec de l’absència d’un ésser estimat. És difícil descriure aquest sentiment. De fet és un tipus de dolor, però no de caire somàtic, perquè pròpiament no fa mal cap òrgan, ni extremitat. És un patiment intangible, com una immensa cova foradada dins de l’ésser que res no pot omplir. Aquesta absència es tradueix en una permanent sensació de mancança. A tot arreu manca alguna cosa, a tothora manca una presència (...) Quan escrivim la paraula desesperació, el significat desesperació no representa el significat que té aquest mot. Aquest desequilibri és constitutiu del llenguatge. Ens hem de relatar com podem, precàriament, cercant els mots adequats, buscant amb cura en el bagul de les paraules i admetent, en darrer terme, l’abisme que hi ha entre el que diem i el que voldríem dir. Aquest desequilibri comunicatiu és especialment manifest quan experimentem l’enamorament. Sentim que no hi ha paraules per comunicar la impressió que ens causa la persona que anhelem; ens manca llenguatge, metàfores, paràboles i adjectius. No sabem expressar fins a quin punt ens sentim vinculats, com ens enlluerna la presència de l’altre, fins a quin extrem tot el món interior dóna voltes a la seva persona. 



Les llàgrimes, les paraules, els silencis Torralba, Francesc. Plantar cara a la mort. Ara Llibres: Barcelona, 2008


Després de llegir


1. L’autor d’aquest text explica que no sempre es poden arribar a explicar o a expressar certes emocions o sentiments com ara l’absència, la mort d’un ésser estimat. Què en penseu d’aquesta afirmació? 

2. L’autor diu que, sovint, hi ha un abisme entre el que diem i el que voldríem dir. Hi havíeu pensat alguna vegada?

 3.Us heu trobat mai en alguna situació en la qual us han faltat paraules? 

4. Creieu que els gestos, les mirades, les abraçades o, fins i tot els silencis, poden ser més poderosos que les paraules? 

5. En la nostra cultura, a diferència d’altres, parlar de la mort es considera tabú. Creieu que per entendre la mort, cal parlar-ne? Per què?


dimarts, 24 de novembre del 2020

Informació 25 N

 


1. Explica la labor important que fa Ame Soler a través de les seves il.lustracions. 

2. Quin missatge dóna el seu projecte? 

3. Explica els missatges que veus a cada una de les imatges que veus en aquest article. 

4. Cerca al google més imatges de Tres voltes rebel i les penges al teu blog, hi has d'afegit l'explicació teva sobre el seu significat. 

5. Com defineix l'art Ame Soler? 

6. Com defineix el feminisme? 

7. En què s'inspira a l'hora de crear? 

8. Quina efectivitat poden tenir les seves publicacions?

9. Què diu sobre com  podem aturar la violència de gènere a través de l’art? 

10. Què faria per què un nin no fos violent? 





Ame Soler, ‘Tres Voltes Rebel’, la i·lustradora que dona veu al feminisme

La il·lustradora valenciana Ame Soler, ens comparteix la seva idea i la seva professió en motiu del 25-N. El seu projecte dona un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromès

  •  UVic
  •  
  •  21/11/2020 | 13:39

Mireia Marcó i Rebeca Molero, Vic

Darrere de Tres Voltes Rebel hi ha l’Ame Soler, il·lustradora nascuda a Almussafes (València), però que resideix a Barcelona. El projecte va néixer el 2017 per donar un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromès, partint de la referència de frases de cançons de grups nacionals. Ara, amb 100k seguidors a Instagram, i amb motiu del pròxim 25-N, dia mundial contra la violència de gènere, l’artista ens comparteix la seva idea i la seva professió.

Què és per a tu l’art?

Per a mi l’art és una forma d’expressió de certes coses que no puc fer a través de cap altre mitjà. A través de la il·lustració, l’aquarel·la i el llapis sóc capaç d’expressar sensacions, sentiments o estats d’ànim que no seria capaç de descriure en un altre tipus de llenguatge. Per a mi és una via d’escapatòria, la forma que tinc de comunicar-me amb el món com em sento més còmoda.

I el feminisme?

És una lluita social, política i cultural, transversal a qualsevol àmbit; “és la idea radical que les dones som persones“. No estem demanant res més que se’ns tracti a totes les persones per igual, independentment del nostre gènere. El feminisme en el qual jo crec és interseccional, no té cap sentit lluitar per les dones de certa classe social o per les que tinc jo al meu voltant si es deixen enrere les persones sobretot de classe més baixa. La lluita ha de ser per a totes, potser no de totes, perquè no totes les dones es poden permetre lluitar, però sí per a totes.

Com relaciones els dos conceptes en les teves il·lustracions?

És super senzill, l’art per a mi és un canal d’expressió vital i sóc feminista, és una cosa que travessa a la meva vida i el meu dia a dia. Des que vaig descobrir el feminisme vaig començar a interessar-me més i ha canviat la meva forma de veure la vida, i les coses que expresso, el que em fa pensar cada dia i necessito expressar van vertebrades pel feminisme i és per això que ho conjugo a les meves il·lustracions.

Il·lustració cedida per Ame Soler

En què t’inspires a l’hora de crear?

La música amb contingut polític i social em va inspirar molt al principi del projecte de Tres Voltes Rebel, perquè són capaços de transmetre missatges molt importants amb les paraules i les notes. Jo intentava nodrir-me d’aquest treball, la meva manera de donar-li aquesta atmosfera al missatge que estic donant és a través dels colors, de la imatge i del lettering.

També m’inspiro en les meves vivències diàries; de què parlo són coses que visc o que vaig descobrint. No busco temes a propòsit per poder il·lustrar, sinó coses que ja hi són a la meva vida i que tinc ganes d’expressar.

Per què creus que és important pel públic veure aquest contingut?

El que intento amb les il·lustracions és resumir en una frase o en una imatge una idea molt més general. Vivim en un món que amb les xarxes socials consumim informació i imatges constantment i a un ritme frenètic, llavors, si faig un text enorme parlant d’alguna cosa, no es pararà molta gent a llegir-lo, però amb la il·lustració intento ser capaç de què amb una frase contundent i curta arribi a la gent. Crec que és una bona manera de picar la curiositat, si la imatge o la frase et xoca potser t’interesses més pel tema i comences a formar-te i a buscar més informació.

Com definiries l’efectivitat de les teves il·lustracions?

L’únic que faig a Tres Voltes Rebel és compartir el que sento i el que penso. No sóc cap experta en feminisme, ni referent ni teòrica, ni pretenc ser-ho; qualsevol que em segueixi pot saber més de feminisme que jo. Simplement, comparteixo el que vaig aprenent dia a dia i hi ha molta gent que empatitza amb el que publico i es fa seu el missatge, per això crec que el projecte té tant públic.

Il·lustració cedida per Ame Soler

Quina influència diries que tens sobre els teus seguidors?

És una gran responsabilitat. Intento ser molt cautelosa amb el que dic perquè sé que puc cagar-la molt fàcilment. Hi ha moltíssima gent que llegeix el que faig i que poden decidir tenir-me com a referent, i si dic qualsevol cosa que pugui ser un error o un mal plantejament, algú s’ho pot prendre al peu de la lletra. Fins i tot, és molt fàcil fer alguna il·lustració i ofendre sense voler a un col·lectiu i sobretot amb un tema tan delicat com el feminisme, que és una lluita social que va avançant igual que la societat.

Em fa molta por com puc influir, però a la vegada penso que puc tocar la curiositat de qui ho veu i arribar a fer que s’informi més del tema.

Instagram @tres.voltes.rebel

Creus que el teu contingut va destinat a partir d’una edat o mai no és aviat per aprendre del feminisme?

No crec que el meu contingut es limiti a partir d’una edat. És més, una de les millores maneres d’arribar a una igualtat seria ensenyar des de ben petits que els nens sàpiguen de feminisme igual que els eduquem sense voler en rols de gènere. Podríem dir-los que les nenes i els nens tenen els mateixos drets a jugar amb nines o amb cotxes. Considero que formar-se en feminisme no és a partir d’una edat, podria ser directament a partir dels 0 anys.

S’acosta el dia contra la violència de gènere. Com la podem aturar a través de l’art?

Crec que és molt difícil només des de l’art, però sí que es pot crear consciència a través de la il·lustració. Jo intento fer-ho amb frases curtes que xoquin contra la teva realitat i que et facin veure que el que tu fas o un dia vas fer. Que se t’encengui la bombeta i dir: “Ostres he fet això sense saber que era violència”.

Has patit mai violència masclista a través de xarxes socials? I per les teves obres? Com l’has afrontat?

La veritat és que jo sí que he patit violència masclista, però no com a tres.voltes.rebel; he patit assetjament per xarxes, però en àmbit personal. A tres.voltes.rebel tinc la sort que no tinc gaires haters. Quan algú m’ha dit qualsevol cosa gairebé sempre ha estat per política i no per feminisme; i si era per feminisme, que han estat molt poques vegades, he bloquejat a la persona.

Il·lustració cedida per Ame Soler

Sempre ens donen consells a les nenes, noies o dones per no patir violència a casa; però, realment, què faries perquè un nen no fos violent?

És un fet real i entenc que és per por dels pares que els hi passi qualsevol cosa a les filles, però els nens des que són petits haurien de saber-ho i educar-los. Si viuen la situació a casa que un pare posa la mà sobre la mare o la crida, no la tracta bé, puguin veure que no és quelcom normal i intentar evitar que visquin això perquè en un futur no els hi sembli habitual.

L’educació és necessària a les aules i, per a mi, hi hauria d’haver una assignatura que fos Feminisme o Igualtat, on es tractés el feminisme i també la interseccionalitat.

Ame Soler

Tens cap projecte futur relacionat amb el tema de la violència de gènere?

No tinc un projecte en clar per a un curt termini, però evidentment seguiré parlant-hi.

Vols destacar algún treball que hagis fet sobre aquest tema o aportar alguna cosa més que no hagis dit encara?

Destacaria el meu primer llibre, Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar perquè explica la meva vivència quan de molt jove, amb 16 anys, vaig estar en una relació de violència de gènere i vaig decidir explicar-ho en primera persona. Sé que hi ha molta gent que no entén com una persona pot estar dins d’una relació de violència, inclús física, i sense adonar-se’n. És aquest el motiu pel que vaig voler fer el llibre, i explicar-ho perquè la gent que no hagi passat per allà, entengui perquè jo no veia més enllà.

Portada de “Som les netes de les brúixes que no van poder cremar

Una altra campanya interessant que vaig fer va ser l’any passat. Durant uns dies vaig fer frases sobre un tipus de violència, i el dia 25 de novembre vaig posar: Violència és normalitzar les violències contra les dones. Va ser interessant perquè molts comentaris qüestionaven si era o no violència, i això demostra que encara queda moltíssim per fer.

Trabajo poético-plástico 3a evaluación

  TRABAJO POÉTICO-PLÁSTICO 3a EVALUACIÓN 1. Elije un autor de los presentados en esta entrada, de la literatura castellana, tiene que quedar...